dijous, 10 de desembre de 2009

CONTE: EL GAT RODAMONS

Vet aquí una vegada quan els ocells fumaven i els humans volaven, un gat que li agradava molt viatjar,un dia volia anar a aquí l’altre dia allà. Aquest gat que es deia Pixi i vivia en un carreró estret del centre de Paris i sempre, quanta era molt de nit i ningú el veia se n’anava a visitar la Torre Eigfel, però va arribar un dia que se’n va afartar de tan veure la Torre Eigfel i va decidir d’anar pel mon a visitar altres llocs. Va pensar que podia anar a visitar les set meravelles del mon, i tal dit tal fet va començar anant al Taj Majal de la India, quan va veure aquell Palau tan immens es va quedar tot sorprès i va decidir d’entrar-hi. Va rondinar per tot arreu buscant un foradet per entrar i al final el va trobar, es va quedar meravellat al entrar i va anar caminant, va trobar la cuina on estaven fent menjar sense parar i on d’allà sortia un carro amb menjar. El gat es va ficar dins del carro per veure on anava a parar allò, primer van pujar per un ascensor i desprès van anar per un passadís que semblava un laberint i finalment van entrar en un menjador immens on hi havia un senyor esperant el menjar. A en Pixi això ja no li va agradar molt i va decidir de marxar aprofitant un moment on el senyor estava despistat menjant una cuixa de pollastre. En Pixi ara va pensar d’anar al Petra de Jordània però no sabia com anar-hi perquè estava molt lluny, així que va pensar d’esmunyir-se en algun avio que portes a Jordània, va anar ràpidament cap a l’aeroport internacional de l’Índia a buscar un vol que portes a Jordània. Al final es va poguer esmunyir anant pel transport de les maletes i va aconseguir el seu objectiu que era arribar a Jordània però encara li faltava arribar en aquell gran canyó on hi havia aquell gran edifici d’uns 46 metres d’alçada. El gat es va ajudar amb un mapa de Jordània que es va trobar tirat per terra i que ell va agafar, el Petra de Jordània estava un pel lluny però valia la pena anar-hi perquè era molt bonic, el viatge va durar una hora i mitja però va ser divertit perquè va passar per llocs molt bonics, va passar per una petita selva on va veure un lleó desprès també va passar per un riu on hi va veure un peix i se li va passar el viatge volant. Al arribar al Petra de Jordània va decidir d’entrar en aquelles grans oficines on la gent anava sempre de bólit. Al entrar i veure que la gent anava tan nerviosa i tan esvalotada li va agafar por i va decidir tornar a Paris a la ciutat de les llums perquè ja enllorava la Torre Eigfel i el carreró estret on vivia.